El Bestiari més bèstia!!

Ahir vaig llegir un tuit que deia que aquest Bestiari estava censurat i que la directora del programa dimitia, i que uns jutges decidirien si castigaven a tv3 i jo que se més.

No podia jutjar sense veure el programa, em va semblar que era exagerada la dimissió i la denúncia. Un cop vist el programa, només puc dir, chapeau!! Un 10, televisió pública de qualitat, com a la BBC, o no heu vist el Little Britain!

Bestiari il·lustrat – Jair Domínguez, Paraules que maten #tv3censura from erraperi on Vimeo.

Potser amb un, “Lo siento, me he equivocado” ni hauria prou!!

Burriac Atac 2012, El Repte-II, un somni fet realitat

Ara fa un any m’explicaven que era això del Repte i flipava, “que hi ha un grup de gent, que no corren habitualment, i que el mateix Piri amb els entrenaments del Pedro, els prepara per fer la Burriac?” Ostres, això és brutal!! Ho he de provar… I aquí em teniu, escrivint la crònica de la meva primera Burriac un anys desprès, apuntat al grup de Trail del Piri i inscrit per la mitja marató de muntanya de sant Llorenç Savall per a finals del mes d’octubre.
19h Dia 8 de setembre (dia de la cursa), ja ho tinc tot a punt, desprès d’una darrera setmana d’entrenament suau, estiraments, massatges i una mica de cura amb l’alimentació, tinc tot el material preparat: Samarreta Repte II, malles Hoko, sabates trail, frontal… havia fet bondat amb el plànning del dia, 5 àpats suaus i molta hidratació. Cinturó amb la beguda, gels. Buf quins nervis, va que ja es hora!!

A les 19h15 ja no si cabia pels carrers dels casc antic, Marrec Attac, fira del corredor, recollida de dorsals, entrega d’aliments per a Càritas. Aquest és un dels bons moments del dia, trobar la gent que ha estat amb tu tots aquests mesos (família, amics, coneguts), els que m’han acompanyat als entrenaments fent el Repte II, la gent del Trail, fantastic!! retrobar-los i intercanviar sensacions de darrera hora, nervis, es collonut!!

20h Be, la Marta, la meva filla, ja ha corregut la seva 1a Marrec Atac (aquest punt mereix un altre crònica), ara em toca a mi, vaig cap a casa a vestir-me per l’ocasió.
20h45 Foto d’equip, ostres quin munt de gent, no si cap a la plaça, ens posem tots junts a l’entrada del pas soterrat que ens porta al passeig i a crit de “Cabrones!!” (ha aparegut espontaniament com a crit de guerra de ‘equip) ens fem un munt d’instantànies, veig a tothom molt nerviós i feliç a la vegada, jo estic igual.

Enmig del calaix, esperant el moment de la sortida (Foto: Edu Omedes)

21h cap al calaix, tot això és nou per mi, com serà, hi ha molta gent!!… Desprès d’escalfar una mica pel passeig, cap a dins. Entrem al calaix molt d’hora 9h15h, he perdut de vista a tots els que volia saludar, hi ha molta gent, l’ambient és fantàstic, buah quina passada!! 21h22 Ens posicionem el més endavant possible, m’han comentat que s’ha de sortir ràpid per evitar les primeres cues del Turó de l’Infern, no crec que pugui sortir ràpid, estic molt nerviós, la cursa és molt llarga i el gran Pedro ens va dir a la xerrada de divendres que el més important és que trobem el nostres ritme, i que gaudim de tots els moments!! M’ho vaig repetint per no perdre la concentració, estic be, a 100 de pulsacions, està prou be.
21h29 Arriba el moment, ja m’he posat el frontal i el buff, vaig vestit com sempre, no he volgut fer invents, no és hora de fer canvis, les curses s’han de corre com les entrenes, per això serveixen els entrenaments!! Veig l’Edu, fa fotos amunt i avall, molta gent de Vilassar el coneix i clar, és impagable que estigui allà, gràcies Edu.
21h30 Per megafonia anuncien que això comença ja, 3,2,1… Som-hi, Comença la #Batac12!!

La primera part de la cursa, la part urbana, és molt emocionant, ple de gent que t’anima; aplaudiments, corredors, empentes, ajudes. Sentir el teu nom “Carles!! Ànim!!!” és molt maco, crec que és una dels moments especials d’aquesta cursa. Anem pujant de pulsacions, fins a l’Atlantida pràcticament no vaig poder fer res més que deixar-me portar, a partir d’aquí, agafant el ritme del Piri Jordi Lladó vaig tirar fins l’espinaler de dalt, primer punt on la família m’esperava. Que important veure’ls, la Irene, en Pau i la Marta animant. Aquesta part de la cursa també l’hem preparat, i en aquest punt de la cursa estic a tope, gràcies.

Passem per l’arc del premi “Sortida explosiva”, aquí ja vaig sol, no tinc ningú conegut a prop, començo a caminar a la pujada forta asfaltada de l’urbanització de Cabrera, és asfalt i fa molta pujada, no vull cremar cames en aquest punt. Empalmem amb el primer tros de bosc, aquí ja anem en fila india, primeres cues. Empalmem amb la pujada del Turó de l’infern. Comencem a parar i engegar, parlem, em relaxo, recupero molt, bones sensacions, em trobo molt be. Alguns corredors, una gran minoria, avança en els embuts, no m’agrada, tinc paciència, anem tirant, parlem, arriba en Joanjo, un reptaire, parlem, la cosa va be.

Arribem al primer control de pas, a dalt del turó de l’infern; Aquí vull parlar dels voluntaris, per que fan una tasca extraordinària, són l’anima de la Batac, no n’hi ha ni un que no t’animi. Gràcies organització, felicitats als voluntaris. Baixem fins el primer avituallament, aigua, aigua i aigua, no prendré res més, porto isotònica a l’ampolla, i durant el dia m’he hidratat molt be. Abans de baixar fins la pista, segona carregada de piles, la Irene, en Pau i la Marta tornen a ser allà, la Família Pont també!!, “subidón, subidón!!”
Començo a encarar la pujada de les antenes una mica carregat de cames, he baixat molt fort, avançant molt corredors, deu n’hi do, me l’he jugat una mica, m’ha sortit be. Pujo caminant, fortet, m’avancen i avanço a un o dos corredors, recupero, cap dolor. Giro pel cami i enfilo planejant fins la pujada nova, em trobo al Piri Jordi Lladó i pugem junts fins el castell, parlem, em relaxo i deixo de pensar en si vaig be o no, m’ajuden els seus consells, l’experiència és un grau. Arribo al castell i avituallament, aigua de nou, refrigero el cos (Gran consell del Pedro durant la xerrada tècnica de divendres) saludo a uns coneguts i tiro avall. Baixada de Marques blanques, joder la gent com i va!! He de demanar calma a un corredor que quasi em tira, cap problema, baixo tranquil, sense pausa, no arrisco.

Un cop baix, ataquem una pujada poc entrenada, fins la creu de ferro, camino i corro, be, la refrigerada de bessons i cos amb aigua fresqueta m’ha anat molt be, no hi ha dolor. Suor i pols, res mes, vaig tirant. Arribo a la creu de ferro, aquí em quedo un parell de minuts, la família, els amics estan aqui, és molt emocionant, vaig brut i suat, molt, i m’abraço amb el meu fill, petons per la meva dona, picada de mans amb els amics (Pont’s power), la cunyada, les nebodes, la meva filla (que mona, com ha aguantat), quina gràcia, estan emocionats com jo. M’ajuden a treure zapas i netejar de sorra i altres objectes, me les poso i m’apreto fort els cordons, he de fer una baixada de ui ui uis ben calçat. Aigua i m’acomiado fins l’arribada, estic emocionat, la meva dona (t’estimo!!) em fa una foto abans de marxar, subidon!!.

Ataco les Banyadores, caminant, caminant i corrent, torno a anar sol, he perdut al Juanjo, al Jordi… vaig fent amb dos o tres que ens anem passant, entro al bucle, bastant cansat, però ensumo el Km 10 i estic fort, vamos!! vinga!! Imagino l’abraçada final del Pedro, la cara dels meus i els ànims a l’arribada, m’ajuda molt. Es corre amb les cames i amb el cap. Trobo en Juanjo una mica abans de baixar ui ui uis, està amb una “Pajara”, l’enganxo, l’animo i el porto fins l’avituallament dels Oriols, aquí es podrà prendre un gel, hi ha aigua, baixem fortets, aguanta be el Cabrón, esta fort, be Joanjo, BE!!

Ataquem Oriols desprès del penúltim avituallament, prenc el meu gel, aigua i amunt!! Vaig be, sense passar-se però be, amb un somriure, content. Arribo a dalt d’Oriols, veig el mar, em segueixen sorprenent els Voluntaris, animant a tope, ajudant i orientant de les dificultats dels llocs on són. Començo a tirar avall, fins el poble. Acabo la baixada dels Oriols fort, amb les cames fortes i el cap ben alt. Respiro, queda poc, 4km diuen, però de baixada, apreto sense passar-me, és un mal moment per fer-me mal. Avanço corredors fins a la plaça de la vila de Cabrera. Cert, aquesta entrada al poble es tremenda, gallina de piel, tothom anima!!
Avituallament final, aigua per tot arreu: coll, cames, bessons. Vinga Carles, vinga!! (em dic) tiro per les escales de la sortida de la plaça i AVALL !!

Queda una sola pujada, la pujada asfaltada del poble de Cabrera, un putada al final de la cursa, però novament gent animant, i amunt, desprès avall fins la deixalleria. Ara si, això ja ho tenim al sac. Vaig sol, entro al tunel de la carretera i ja escolto als voluntaris indicant un punt perillos, m’ajuden a pujar de la riera al cami, i avall, enllacem una riera amb un altra i avall, fins al mar.

Començo a olorar les torxes, la gent, la sorra de la platja (que tantes vegades em trepitjat entrenant). Emocionat però serè, apago el frontal (quan he vist l’arribada altres anys, sempre m’ha costat reconeixer als corredors, no es veu la cara amb el llum encès) i corro, no veig res més que l’arribada, allà, el somni assolit, el repte superat. I surten els meus dos fills, i sento el meu nom cridat, buff, tremendu!!

Arribada a la platja, saludant al Global Trainer, Pedro, amb la mirada atenta del meu fill (Foto: Eduard Omedes)

Acabo parlant del culpable de tot això, si més no, de la persona que ha aconseguit treure el millor de cadascun dels ReptairesII: Arribes al final exhaust, feliç, i allà està, com ens va dir, quin paio més ben parit, quina sort haver-lo conegut, sempre optimista, disciplinat, complidor, metòdic, amable, un savi de l’entrenament personal, de la seva feina, un tio que ho dona tot pel seu equip. Gràcies Pedro!!

Abans de sortir del encordat final apareix l’Isma, of course, que també ens ha entrenat, al seu lloc, esperant un per un tots els reptaires. Gràcies Isma!! I d’allà cap a casa, no recordo a quants reptaires i piris vaig saludar, picar de mans i abraçar, sou tot@s de p*ta mare!!

Acabar la Batac12 ha sigut un somni fet realitat, un REPTE assolit. A més amb la sort de haver entrat a la gran família la dels PIRI.

Gràcies i fins l’any que ve!!

Risotto de xampinyons, un plat que resulta i que no costa

Les receptes de risotto són totes semblants i es diferencien només en petits detalls, herbes, espècies, sal, pebre, all… i la mà del cuin@r

Per fer aquest, de xampinyons, farem el següent:

Agafem un parell de cebes i les tallem de manera que quedin quadrets ben petits, els posem a una cassola que no s’enganxi i posem oli d’oliva 0’4º i foc fort. Quan comenci a sonar i posem un gotet d’aigua (és un truc que vaig veure una vegada per què la ceba no és cremi i quedi melosa).

Mentre la ceba va fent, agafem una safata de xampinyons i els tallem també a cuadrets petits, prèviament els netegem ben nets. Quan la ceba agafi bon color afegirem una cullerada de mantega, i quan estigui fos i tirem els xampinyons.

Els ingredients són importants, l'arrós és la base d'aquest plat

La textura i el color de tota aquesta barreja ha d’acabar sent la de la imatge, un cop arribem aquí, posem una mica de sal (no gaire) i un got de vi blanc, deixem reduir. A continuació, i sense treure-ho del foc, i posem un raig de crema de llet. Aquesta mica de crema de llet li dona un toc molt especial al plat, no és imprescindible posar-l’hi, a mi m’agrada.

Ara posem l’arrós, de cop, tot. La mida, una tassa de cafè per cap, més una o dues de regal (depèn de la gana que tinguem).

Comença el procés de fer que l’arros es vagi fent amb el brou, de mica en mica, a cullerades i remenant (amb una llengua de gat) contínuament, sense que quedi sec i sense que és vegi caldo, a poc a poc, fins a acabar la cocció de l’arros (a mi m’agrada al punt, un pel dur).

Truc? El brou ha de ser de gallina, suau. Un truc que jo faig servir és fer el brou amb aigua i salsa de soja al 10%. La cocció de l’arros triga en fer-se uns 15 o 16 min, als minuts finals afegirem formatge parmesà (penseu que el parmesà li donarà un toc salat). El podem deixar reposar 3 o 4 minuts i el servim. Això fa un total d’uns 20 minuts.

Mentre cuinem aquest plat, podem obrir una ampolla de vi negre i el plat sortirà més “rodonet”, segur!!

Salut

Recepta fàcil i sorprenent

Aviat farà 9 anys que passejant per la fira gastronòmica de Cabrils, vaig topar amb aquesta recepta del Restaurant Can Rin. Amb el temps l’he anat polint, fins arribar al punt que crec que s’ha convertit en un plat exel·lent pels temps que corren.

Escalopins de pit de pollastre amb salsa de mostassa.Cuinant

Diu així: Compres un pit (Gran) de pollastre per persona, i el talles a escalopa (es a dir, a làmines finetes), els salpebres i enfarines. En una cassola posem els xampinyons laminats i ben nets (una safata d’aquelles que ja estan laminats per cada quatre persones) i els saltegem amb una mica d’oli i sal, fins que escupin tota l’aigua, i quan estiguin foscos i secs i afegim un litre de cava (no cal que sigui gaire bo, un Anna de Codorniu pot servir) i deixem reduir del tot i reservem.

En una paella amb oli d’oliva 0’4 i un troç de mantega fregim els escalopins, i els anem passant a la cassola dels xampinyons, que està reservada i tapada. Quan tinguem els escalopins fets a la cassola dels xampinyons, afegim crema de llet (al gust: Si volem molta salsa, molta crema de llet, si volem poca salsa, poca crema de llet), i rectifiquem de sal i pebre, aleshores posem una cullerada de postres de mostassa de boletes MAILLE.

Aleshores posem aquesta cassola al foc, fluix, i que vagi fent chup chup 10 minus un quart, la crema de llet s’anirà coent, els escalopins de pollastre també, o podeu remenar una miqueta per que tot plegat agafi consistència.

Be, el plat està llest, jo l’acompanyo amb un arros blanc Basmati o Brillante.

I el vi? Negre, varietat tempranillo, podeu fer un Monte Banos, que es un D.O. Ribera del Duero, que val uns 4€ amb 80 i que quedes la mar de bé.

El plat es molt econòmic, i suau de menjar. Que vagi de gust.

Dedicat a Danny Federici

dannyfedericciEl darrer disc del Bruce, (ja el tinc a les meves mans) destaca, sobre tot, per que està dedicat al desaparegut Danny Federici.
Aquest estiu passat ( 2008 ) el Danny ja no hi era als concerts, la banda i en Bruce, van portar la situació amb molta elegància i discreció. Quan el Danny va desaparèixer, es van suspendre els dos concerts següents que la banda tenia programats i es va fer un escrit signat pel Bruce i la resta de components, al reprendre la gira se li van dedicar cançons en directe, rams de flors, un video homenatge molt sentit.

I ara que apareix aquest disc, on en Danny i participa, (es va gravar a les pauses de la gira magic) es dedica a ell íntegrament, en especial una cançó The Last Carnival, a mi m’emociona veure com de profundes poden ser les relacions.

Vídeo de “The last Carnival”

I ara a comprar el nou cd del Bruce

workingWorking on a dream, nou cd del Bruce i la E street band, es tracta del disc número 24 de la carrera del rocker nord-americà i inclou un total de 13 cançons noves. Alguns dels temes són “The Last Carnival” on fa un sentit homenatge a Danni Federice, o “Working on a Dream”, que va sonar durant la campanya i posterior victòria del president dels Estats Units, Barack Obama, i també “The Wrestler”, la cançó per la qual va guanyar un Globus d’Or com a part de la banda sonora de la pel·pel·lícula del mateix títol. Springsteen ha definit aquest nou disc com un treball “alegre, vital i esperançat”..

Aprenent més d’internet

Avui, des de Barcelona i de la mà del màster Tomàs Manzanares, estic aprenent mes coses sobre Internet. Ens hem introduït als webs 2.0, els anomenats blog.

Be, la cosa es que, és un món interessant per descobrir, de moment ja tinc lector online de rss. Hem aprés a fer i llegir podcast (play on demand), brutal per la web de la ràdio i per altres llocs, of course.